Cas pràctic

El cas de CR

Presentació cas pràctic

El dret de ser iguals

Educació Inclusiva

CONCEPTE D'EDUCACIÓ INCLUSIVA

• Les escoles han d’acollir a tots els infants, independentment de les seves condicions físiques, intel·lectuals i socials, emocionals, lingüístiques o altres (UNESCO, 1994).

• Segons la UNESCO (2005), la educació inclusiva és un procés d’abordatge i resposta a la diversitat de les necessitats de tots els alumnes.

• “La inclusió és una forma de vida, o forma de viure junts, basada en la creença que cada individu és valorat i realment pertany al grup”.

• No és un privilegi, és un dret.

• Educació per a tots i amb tots.

Associació ONCE

Com ja han comentat la majoria dels meus companys la xerrada que ens van venir a fer els associats de l'ONCE va estar dividida en dues parts. La segona, la que més ens representa malauradament, per falta de temps, va ser la més curteta i m'hagués agradat que ens hagués explicat més coses però, tot i així va ser prou interessant. 

De la primera part destacaria la rellevància que tenen les associacions per a les persones amb discapacitat, ONCE com a protagonista de la xerrada crec que és una associació molt complexa que ofereix molts serveis i moltes sortides a les persones amb discapacitat visual. Em va sorprendre la quantitat de serveis que ofereix, la veritat que no tenia constància de certes prestacions tals com l'atenció psicològica i els programes complementaris (servei bibliogràfic, comunicació i accés a la informació, tiflomologia, ... entre d'altres). 

Quant al nivell educatiu, aquesta associació també fa molt bona feina. El mestre va destacar la importància del treball en xarxa, la coordinació amb els psicòlegs i treballadors socials, i la comunicació entre família, escola i associació, com molt bé sabem aquesta sincronia és imprescindible pel millor desenvolupament dels alumnes, si no es treballa en xarxa no avancem. 

Per altra banda, em va cridar l'atenció quan el mestre va dir que en el moment que saben que ha nascut un fillet amb discapacitat visual, des del naixement d'aquest infant, al mateix hospital, ja comencen la intervenció acompanyant i recolzant als pares, la qual cosa crec que els deu ajudar molt saber que des d'un primer moment ja tenen una persona i una associació amb qui comptar.

Finalment, destacar, com ha dit la meva companya Sara, l'estimulació tàctil que han de rebre aquestes persones, al llarg i a la fi a través d'aquest sentit es podran orientar i podran conèixer moltes de les coses que es poden veure amb els ulls. 

Una trobada realment interessant.

Pàgina web: http://www.once.es/new

Sistema braille: http://www.once.es/new/servicios-especializados-en-discapacidad-visual/braille

Alfabet Braille

Fundació Carlos Mir

Fundació Carlos Mir (web)

La Fundació Carlos Mir per a persones amb discapacitat de Menorca fan una gran feina. Acull infants i adults amb qualsevol discapacitat i els ofereix les seves instal·lacions i serveis per un millor desenvolupament i creixement cap a la vida adulta, en el cas dels infants. 

Qualssevol d'aquestes personetes té la possibilitat d'accedir a les intal·lacions, ja sigui durant determinats moments del dia o bé el dia sencer, sempre amb la supervisió dels especialistes. Els treballadors tècnics s'encarreguen de programar tallers i activitats adaptades a les seves capacitats: tallers manuals, psicomotricitat, jardineria, entre d'altres. A més a més, compten amb una sala multisensorial molt atractiva per tal d'estimular els sentits. 

Des del meu punt de vista, aquesta fundació fa una gran labor per atendre a totes les persones amb discapacitat de Menorca. I per part del usuaris, crec que és una manera de formar part d'un grup amb qui compartir experiències i vivències i, a l'hora sentir-se molt vàlids i autònoms. 

Día mundial del Síndrome de Down

Avui, 21 de març aprofit aquesta entrada per compartir un vídeo dedicat a totes les personetes amb Síndrome de Down. Elles són persones molt especials i amb un cor enorme que acosegueixen enamorar només amb la seva mirada. 

Avui i sempre, inclusió.

Vídeo

Com ha de ser un bon mestre? Els nens opinen

Un bon mestre és un amic...

... qui ens estima a tots nosaltres,

... amb igualtat.

Un bon mestre està satisfet amb la seva feina...

... és clar i competent

... i no massa estricte.

Un bon mestre és un model per a nosaltres...

... que ens ajuda a créixer i desenvolupar-nos,

... i ens condueix cap el futur.

Però, ser un bon mestre és algu exigent.

Per això hem de donar les gràcies als nostres mestres!

Mindfulness a l'aula

Mindfulness és una tècnica de relaxació i concentració que proporciona molts beneficis als infants en quant al seu procés d'ensenyament-aprenentatge, tals com:

• Millora de l'aprenentatge, l'atenció, la creativitat i el rendiment escolar. 
• Poden concentrar-se millor i ignorar les distraccions. 
• Ajuda als fillets a regular les seves emocions, a trobar la tranquilitat i l'equilibri quan es senten enfadats, frustrats, molestos, ... i a sentir-se més segurs. 
• Augenta la introspeció, veuen més clarament el que succeeix en el seu interior, en el seu exterior, en la de persones i en el seu entrorn. 
• Desenvolupen la compasió i l'amabilitat cap a sí mateiox i cap els altres. 
• Milloren les habilitats prosocials com la paciència, empatia, l'alegria per el benestar d'un mateix i dels altres. 

En el següent enllaç podreu veure com apliquen aquesta tècnica els mestres:

Fer de mestres

I en el següent enllaç trobareu tècniques de relaxació i desenvolupament personal, el Mindfulness entre d'altres:

Tècniques de relaxació

Aules UEECO

El passat dijous vam rebre la visita d'una mestra d'una aula UEECO d'un centre públic de Maó. Ella és una mestra jove, qui després de 5 anys d'haver acabat la carrera li van oferir aquesta plaça la qual va acceptar.

Reflexionant sobre tot el que ens va contar, m'agradaria destacar la il·lusió i ganes que ens va transmetre a nosaltres, que d'aqui a poc temps podriem torbar-nos en la seva situació. Tot i que sembla una feina fàcil, ja que dins aquestes aules hi ha pocs fillets, ens va comentar que és una feina molt dura, sobretot al principi i has de ser molt fort amb tu mateix per poder fer front a tot tipus de situacions conflictives. 

Una de les coses que em va cridar l'atenció va ser lo difícil que és arribar al currículum, va explicar, hi ha fillets molt diferents entre ells, tenen edats, trastorns i necessitats diferents. Des del meu punt de vista conicidint amb el de la mestra, dins aquesta aula arribar al currículum no és l'objectiu principal, lo important amb aquests fillets és que es sentin bé amb ells mateixos, que es relacionin amb els companys, que siguin felisos, ... i si poden aprendre algun contingut acadèmic més que millor però, això ja és secundari. 

Per altra banda, la mestra explica que és quasi impossible programar el dia de demà, mai saps què passarà, com es trobaran els fillets, com hauràn passat el capvepre anterior, si tindran ganes d'estar asseguts o preferiran passejar, ... per aquest motiu lo que més poses en pràctica dins d'aquesta aula és la improvització. Depenent del seu estat d'ànim, de les seves ganes d'aprendre, un dia serà mes convenient realitzar una activitat a l'aula i altres dies convindrà més sortir a jugar al pati. 

Per acabar, em va donar la sensació a mi i a tots els meus companys que, quan a una escola hi anomenen una aula UEECO no signfiica que hagi de tenir tots els recursos que els alumnes necessiten, sinó que simplement li donen aquest nom. A partir d'aquí, el mestre tutor de l'aula és l'encarregat de construir els recursos necessaris per els alumnes. Amb això vull dir que, pot ser lo ideal seria donar-li a l'aula el nom de UEECO i juntament proporcionar a l'escola els recursos i materials que els alumnes necessitaran per desenvolupar-se i créixer cap a un nivell superior. 

Articles

"Trabajar con las famílias de las personas con discapacidades"

Article

D’entre totes les idees interessants que Fontava redacta en el seu article m’agradaria destacar la importància de la relació entre els professionals i les famílies amb fills discapacitats. 

L’arribada d’un fill amb discapacitat, ja sigui coneguda abans del naixement o sorgida després del naixement, provoca moltes pors i angoixes a la família, la qual cosa provoca un replantejament de la seva pròpia vida, la vida del fill/a, l’entorn del fillet, i en general un estrès afegit que produeix el creixement d’un nou membre de la família. Si normalment l’arribada d’un fill ja produeix canvis en l’entorn familiar, més canvis provoca si aquest fillet o filleta, degut a la seva discapacitat, necessitarà una atenció més especialitza al llarg de la seva vida.

Per aquest motiu, estic d’acord amb l’autor que la figura d’un professional entre els pares i mares de persones discapacitades té un paper molt important. Aquesta persona professional serà de gran ajuda pel que fa al recolzament emocional, resolució de dubtes i preocupacions dels pares, acompanyament tant a la família com al fillet en el seu desenvolupament, ... entre moltes altres funcions que els professionals tenen, per tal d’informar a les famílies del que està passant i què poden esperar que passi. 

Per acabar, també m’ha semblat molt interessant l’existència de les associacions de pares que tenen en comú la persona discapacitada, on, durant les trobades poden expressar les seves preocupacions, compartir experiències i aprendre així uns dels altres. Durant aquestes trobades és imprescindible que hi hagi un referent professional, qui doni suport emocional i comparteixi informacions importants a aquestes famílies angoixades.

"La historia de Franky"

Article

La història de Franky és molt dura i trista a la vegada.

Dura per la part que els toca viure als pares d'enfrontar-se a tal situació sent pares nouvinguts i més sense rebre el recolzament ni les paraules adients per part dels metges i professionals. Crec que és molt important en situacions com aquestes, tenir un gran recolzament d'una persona professional la qual t'hauria de donar els seus millors consells com a experts que són i en aquest cas no va ser així.

I trista, per les angoixes que hauran passat els pares en rebre tal quantitat de males notícies sobre el seu estimat fill. No em puc imaginar com hagués actuat jo en el lloc d'aquesta mare, però per treure endavant la vida d'un fillet com en Franky has d'estar molt preparat i ser una persona molt forta. Tal com diu en el text, tenir amics amb qui recolzar-te et dóna molta força i crec que en aquestes situacions la figura de l'amistat pot ajudar molt.  

Des del meu punt de vista, destacaria l'actitud i la implicació dels professionals en el naixement i desenvolupament dels primers anys de vida de Franky, penso que la seva postura no va ser la correcta. Crec que els metges de Franky haurien d'haver-se posat en el lloc d'aquesta mare i donar-li els millors consells i ànims.

"La personalització de l'aprenentage"

Article

Paraules clau: diversitat, personalització de l’aprenentatge, projectes, aprenentatge permanent, cooperar, heterogeneïtat, flexibilitat, motivació, col·laborativament, necessitats, avaluació personalitzada. 

Una vegada llegida la lectura, no he vist que en cap moment s’hagi fet menció als discapacitats. Tot i així, en general el text podria anar dirigit també a aquest tipus d’alumnat, ja que quan es parla de diversitat entenc que engloba a totes les persones amb les seves mancances i amb les seves virtuts. 

De totes maneres, encara que no el text no mencioni directament als nens i nenes discapacitat, sí que, al principi de l’escrit es fa referència a l’alumnat amb més dificultat. Quan ens referim a l’alumnat amb dificultats, des del meu punt de vista estan inclosos els alumnes amb discapacitats de qualsevol tipus i també els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Ambdós tipus d’alumnat necessiten una personalització de l’aprenentatge específica i molt adaptada, encara que segons explica el text, amb el qual estic d’acord, qualsevol alumne (amb o sense dificultats) aprendrà més i millor amb un aprenentatge personalitzat.

Amb l'aprentenatge personalitzat els mestres aconseguiràn que tots els alumnes desenvolupin les seves competències i ells siguin els protagonistes del seu propi procés d'aprenentage. Per portar a terme aquest tipus d'ensenyament personalitzat el text menciona el treball per projectes i sobretot destaca la cooperació i la col·laboració entre l'alumnat.

Per altra banda, és imprescindible que l'alumne s'impliqui activament en el seu propi anprenentatge, per aconseguir-ho el mestre té la funció de motivar-los contínuament aprofitant les seves destreses, experiències i interessos. 

Finalment, és essencial la flexibilitat dels horaris i el respecte cap els diferents ritmes d'aprenentage que hi podem trobar dins d'un grup heterogeni d'alumnes, per la qual cosa s'hauria de repensar l'organització escolar. 

Vídeos

Tamara short film

Aquest curtmetratge mostra la il·lusió de ser ballarina d'una nena sorda. Malgrat la seva discapacitat i no poder sentir la música ella vol fer realitat el seu somni i les seves ganes i il·lusions són tantes que, fins i tot a la seva habitació balla amb l'acompanyament de la "música" que li transmet la ballarina del seu bagul musical. 

Em va posar els pèls de punta la felicitat que transmet la nena quan fa el que l'apassiona, ballar. 

Etiquetas psiquiátricas

El següent vídeo fa referència a les etiquetes que encara molta gent acostuma a posar a les persones amb discapacitat. S'haurien de canviar aquestes etiquetes que menyspreen a les persones per una de les seves dificultats, per altres tipus d'etiquetes anomenant a les persones per una virtut o potencialitat que el fa diferent.

Por cuatro esquinitas de nada

Aquest curtmetratge fa referència a les diferències que presentem els uns dels altres però, no per aquest motiu s'han de donar diferents oportunitats, sinó igualtat de drets per a totes les persones i, sobretot aprendre a respectar i acceptar les diferents maneres de ser. També es contempla el concepte d'inclusivitat en aquest vídeo. 

Academia de especialistas (video)

El missatge que vol donar aquest vídeo és que totes les persones tenim capacitats diferents i tots som més experts en certes coses i no tan bons en altres, però cadascú té alguna cosa per la qual destaca i és valorat. 

El cazo de Lorenzo

Aquest curtumetratge ens vol fer arribar la importància d'acceptar la diversitat de persones. Totes les persones d'aquest món sóm diferents i cadascú es troba obstacles diversos en la seva vida, que ha de superar. No es tracta que una persona tingui una dificultat a la que hi posem un nom, sinó que totes les persones tenim les nostres dificultats i les nostres virtuds sense posar-les una etiqueta. 

Som Taujà

Aquest vídeo és narrat per un jove discapacitat. Durant el curtumetratge ens conta la seva visió del camí de la vida. Explica com viu al dia a dia, quines coses valora ell del seu entorn i quines coses li criden l'atenció. Abans de saber que el jove és Taujà, durant la narració no t'esperes que el protagonista és qui és. A mi realment m'ha sorprès i quan he vista la imatge de Juan Mateo se m'han posat els pèls de puta. Aquest és un dels molts casos de joves amb discapacitat que porten una vida normalitzada i tenen, com tothom, la seva opinió i els seus interessos com a persona.

Películes

La familia Bélier

Aquesta pel·lícula conta la història i vivències d'una família, qui tots sofreixen discapacitat auditiva excepte la filla gran. Ella en tot moment ajuda als seus pares i germans a portar endavant el seu negoci. 

La protagonista durant el desenvolupament de la pel·lícula vol ser cantant i es forma per explotar el seu talent. Els pares al principi no ho accepten perquè a causa de la seva discapacitat no la poden sentir ni gaudir però, a poc a poc ho van acceptant i l'acaben recolçzant en el seu somni. 

Yo soy Sam

León y Olvido

Película sencera

El teu nom és Olga

"El teu nom és Olga" és el títol d'un llibre que ens ha recomanat la nostra mestra. Aquest conté disset cartes d'un pare dedicades a la seva filla amb síndrome de Down. 

L'escriptor i periodista és Josep M. Espinàs nascut a Barcelona l'any 1927, qui va publicar aquest llibre el 1986.

Ell explica com es va sentir al saber que tenia una filla amb capacitats diferents, així com les dificultats amb les quals es va trobar n'Olga durant el seu desenvolupament però, també les seves grans virtuts. 

El narrador reflexiona sobre el món de la discapacitat com un concepte normalitzat, comparteix amb els lectors el sentiment de culpa que arriba a tenir com a pare i la responsabilitat que implica tenir una filla amb aquestes característiques. 

Tot i que, encara no he llegit el llibre sencer, a classe hem llegit algun fragment i sembla que ha de ser una lectura molt fàcil i entretinguda. Crec que llegint el llibre et pots arribar a imaginar el que sent un pare quan li donen una notícia com aquesta i, fer-te una idea de com tractar aquesta discapacitat de la manera més natural per tal de donar-li al teu fill/a una vida feliç.

Los Pipitos

Los Pipitos (web)

Aquest enllaç us portarà a la pàgina web d'una Associació de pares de famílies amb fills amb discapacitat. 

Ells es reuneixen per compartir experiències viscudes amb els seus fills i cercar alternatives per treure els seus fills endavant. El seu objectiu és millorar la qualitat de vida dels infants discapacitats, cercant en tot moment un bon desenvolupament per a ells i sobretot la seva felicitat. 

Des del meu punt de vista, aquesta iniciativa que tenen les famílies per reunir-se i lluitar per una bona vida amb igualtat d'oportunitats i respecte cap a aquests fillets és meravellosa. Penso que formar part d'una Associació com aquesta pot ajudar molt a les famílies amb fills discapacitats a sentir-se part d'un grup en les mateixes condicions i al mateix temps promoure en la societat un respecte cap a aquests fillets i filletes. 

Definició de discpacitat

El darrer dia a classe vam elaborar entre tots una definició de discapacitat i aquestes són les idees que van sorgir:

- Partim d'un estàndard, un estereotip de persona. A partir d'aquest ideal de persona amb totes les capacitats desenvolupades podem dir que una persona amb discapacitat és aquella que té dificultats per realitzar certes tasques quotidianes com llegir, escriure, pujar una escala, ... 

- La persona amb discapacitat és aquella que mostra mancances en el seu desenvolupament físic i/o cognitiu, ja sigui per caues prenatals o postnatals.

A la conclusió que vam arribar, amb la qual estic totalment d'acord és que les persones tenim capacitats diferents, no tenim una discapacitat.