"Trabajar con las famílias de las personas con discapacidades"
Article
D’entre totes les idees interessants que Fontava redacta en el seu article m’agradaria destacar la importància de la relació entre els professionals i les famílies amb fills discapacitats.
L’arribada d’un fill amb discapacitat, ja sigui coneguda abans del naixement o sorgida després del naixement, provoca moltes pors i angoixes a la família, la qual cosa provoca un replantejament de la seva pròpia vida, la vida del fill/a, l’entorn del fillet, i en general un estrès afegit que produeix el creixement d’un nou membre de la família. Si normalment l’arribada d’un fill ja produeix canvis en l’entorn familiar, més canvis provoca si aquest fillet o filleta, degut a la seva discapacitat, necessitarà una atenció més especialitza al llarg de la seva vida.
Per aquest motiu, estic d’acord amb l’autor que la figura d’un professional entre els pares i mares de persones discapacitades té un paper molt important. Aquesta persona professional serà de gran ajuda pel que fa al recolzament emocional, resolució de dubtes i preocupacions dels pares, acompanyament tant a la família com al fillet en el seu desenvolupament, ... entre moltes altres funcions que els professionals tenen, per tal d’informar a les famílies del que està passant i què poden esperar que passi.
Per acabar, també m’ha semblat molt interessant l’existència de les associacions de pares que tenen en comú la persona discapacitada, on, durant les trobades poden expressar les seves preocupacions, compartir experiències i aprendre així uns dels altres. Durant aquestes trobades és imprescindible que hi hagi un referent professional, qui doni suport emocional i comparteixi informacions importants a aquestes famílies angoixades.
"La historia de Franky"
La història de Franky és molt dura i trista a la vegada.
Dura per la part que els toca viure als pares d'enfrontar-se a tal situació sent pares nouvinguts i més sense rebre el recolzament ni les paraules adients per part dels metges i professionals. Crec que és molt important en situacions com aquestes, tenir un gran recolzament d'una persona professional la qual t'hauria de donar els seus millors consells com a experts que són i en aquest cas no va ser així.
I trista, per les angoixes que hauran passat els pares en rebre tal quantitat de males notícies sobre el seu estimat fill. No em puc imaginar com hagués actuat jo en el lloc d'aquesta mare, però per treure endavant la vida d'un fillet com en Franky has d'estar molt preparat i ser una persona molt forta. Tal com diu en el text, tenir amics amb qui recolzar-te et dóna molta força i crec que en aquestes situacions la figura de l'amistat pot ajudar molt.
Des del meu punt de vista, destacaria l'actitud i la implicació dels professionals en el naixement i desenvolupament dels primers anys de vida de Franky, penso que la seva postura no va ser la correcta. Crec que els metges de Franky haurien d'haver-se posat en el lloc d'aquesta mare i donar-li els millors consells i ànims.
"La personalització de l'aprenentage"
Paraules clau: diversitat, personalització de l’aprenentatge, projectes, aprenentatge permanent, cooperar, heterogeneïtat, flexibilitat, motivació, col·laborativament, necessitats, avaluació personalitzada.
Una vegada llegida la lectura, no he vist que en cap moment s’hagi fet menció als discapacitats. Tot i així, en general el text podria anar dirigit també a aquest tipus d’alumnat, ja que quan es parla de diversitat entenc que engloba a totes les persones amb les seves mancances i amb les seves virtuts.
De totes maneres, encara que no el text no mencioni directament als nens i nenes discapacitat, sí que, al principi de l’escrit es fa referència a l’alumnat amb més dificultat. Quan ens referim a l’alumnat amb dificultats, des del meu punt de vista estan inclosos els alumnes amb discapacitats de qualsevol tipus i també els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). Ambdós tipus d’alumnat necessiten una personalització de l’aprenentatge específica i molt adaptada, encara que segons explica el text, amb el qual estic d’acord, qualsevol alumne (amb o sense dificultats) aprendrà més i millor amb un aprenentatge personalitzat.
Amb l'aprentenatge personalitzat els mestres aconseguiràn que tots els alumnes desenvolupin les seves competències i ells siguin els protagonistes del seu propi procés d'aprenentage. Per portar a terme aquest tipus d'ensenyament personalitzat el text menciona el treball per projectes i sobretot destaca la cooperació i la col·laboració entre l'alumnat.
Per altra banda, és imprescindible que l'alumne s'impliqui activament en el seu propi anprenentatge, per aconseguir-ho el mestre té la funció de motivar-los contínuament aprofitant les seves destreses, experiències i interessos.
Finalment, és essencial la flexibilitat dels horaris i el respecte cap els diferents ritmes d'aprenentage que hi podem trobar dins d'un grup heterogeni d'alumnes, per la qual cosa s'hauria de repensar l'organització escolar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada